EL QUE ENS FA CATALANS ÉS EL CATALÀ

Joan-Pere Sunyer, (Clairà1943) és un poeta nordcatalà i col·laborador a Ràdio Arrels, on dirigeix el programa de poesia diària ‘Instants Poètics’, dins el programa conduit per en Berenguer o Bringuet Ballester, ‘Radio Matins’. Escriu en català des del 1965. Des del 1997 ha exposat, en diferents indrets de la Catalunya Nord, els seus Poemes tridimensionals. Ha actuat en lectures de poesia i recitals poètics. Conjuntament amb el ceramista Albert Drouot va fer una prova de poemes estampats sobre plaques de ceràmica “raku”, i amb el músic Maties Mazarico ha musicat un recull poètic titulat Cants i versos a Maria del Mar. Va passar molts anys com a mestre d’escola i adjunt d’alcalde d’una vila prop de París. Durant aquest temps va participar en un grup de recerca-acció lingüística sobre la didàctica de la producció de textos, treballs publicats amb el títol de Former des enfants producteurs de texte, amb el Groupe de Recherche d’Écouen (Hachette, 1988).

Ha publicat, entre altres coses, el recull poètic Instants (Girona: CCG Edicions, 2004), amb prefaci de Jordi Pere Cerdà i il·lustració de coberta de Jordi Rodríguez-Amat. (Viquipèdia)

Les respostes de Joan-Pere Sunyer

-Com veus l ‘estat de la llengua a Catalunya Nord? Com veus l ‘evolució actual?

Segur que s’ha progressat i podria testimoniar d’aquest avenç el creixement de les fileres bilingües a les escoles púbiques i el nombre d’alumnes a les escoles catalanes (Bressoles i Arrels). Sembla que el català sigui més (una mica) visible a l’espai public : retolació, diaris, associacions. No parlo aquí del nivell lingüístic d’aquesta presència que, desgraciadament… -només mirar a l’Indépendant!  I perquè la gent que manifesta tanta bona bona voluntat es creu que demanar un poc d’ajut els faria baixar alguns graons en aquesta escala de la recuperació de la llengua on tots anem pujant?

-Creus que es pot parlar d’independència a Catalunya Nord ?

Només per a Cat. Nord, és clar que no. Si se’n podia parlar seria en el marc d’un procés molt difícil que consistiria en deixar l’Estat francès i integrar una República laica catalana. No cal dir que, això, per ara, no ho veig possible.  Penso que seguirem —i per temps encara— sent esquizofrènicament alhora un nord del sud i un sud del nord on alguns, no forçosament d’aquí, trobaran la seva pitança.

-Què canviarà aquí, el dia que Catalunya sigui independent ?

Els catalans (i simpatitzants) d’aquí ens haurem de plantejar el fet català d’una manera molt més precisa.

-Creus que el català té futur sense independència ? Té futur dins d’un estat que la persegueix?

Si té futur, n’és un que no iria a petar gaire lluny ja que seguiria trobant-se en situació de subjecció (vassallatge) de cara a la llengua estatal francesa o «espanyola». Ser català no és cosa de barretines o espardenyes, d’ollades o bunyetes, sardanes o castells —bo i que tot això participi al fet català, s’entén i ho tinc clar—. El que ens fa catalans és el català. Aquí és el punt àlgid, el centre de la lluita justament perquè abans que tot, sem una llengua.

-Creus que la idea d’independència pot desacomplexar els catalans del nord, o
cohibir-los?
Això depèn de «qualitat» dels vincles que es senten amb França. També dels avantatges que sabrien trobar-hi perquè en el món occidental hem passat de ser Homo sapiens sapiens a fer-nos Homo cliens cliens.
-La gent de la teua generació, que ha lluitat pel país i per la llengua, i que sovint ha obtingut engrunes… pensa que amb la independència seria diferent ?
És clar que si!

-Què hi ha més, antiindependentistes (a favor de la integració a França o a Espanya…) o gent que pensa que és impossible (perquè són dues coses diferents !)

Gent que pensa que és impossible perquè és molt influïda per la retòrica «mondialista» d’ara, de l’estil : Sóc un ciutadà del món i no és el moment de moure ratlles o posar fronteres noves, etc. Gent que no entén que la ciutadania és una cosa de dret, que ser ciutadà significa tenir
drets polítics en un estat. Sinó fas com jo, dius que ets un paisà del món… o bé, parafrasejant En Julos Beaucarne afirmes que «el teu terrer són les galàxies.»    Jo, personalment, m’agradaria ser un ciutadà català tenint per terrer..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s