ÚLTIMA POSSIBILITAT DE REVISCOLAR LA CATALANITAT

Joan-Francesc Castex-Ey

Joan-Francesc Castex-Ey, Geògraf

Sense cap mena de dubte a la Catalunya del Nord es pot parlar d’independència.

Primer de tot perquè en una democràcia es pot parlar de tot si se’n parla de manera plural i que a més és un tema que, a tot arreu i en l’absolut, té a veure amb la llibertat, que és un bé universal preuat tant individualment com col·lectivament.

Sigui com sigui, a Catalunya Nord és un tema que hi pot tenir un lloc especial per la nostra situació geopolítica particular i les nostres perspectives de desenvolupament econòmic més enllà del límit estatal derivat del Tractat dels Pirineus.

No crec, objectivament, que la independència es pugui plantejar directament per a la Catalunya Nord, degut a un context local clarament desfavorable al debat sobre aquesta qüestió.

Tanmateix, la nostra continuïtat territorial amb la Catalunya del Sud fa que el debat és possible, àdhuc ineludible, i en condicions que poden ser dignes.

Si suposem que Catalunya Sud aconsegueixi en un termini no gaire llunyà la seua independència, cosa que seriosament no es pot descartar,

“això representaria necessàriament un trasbals geohistòric per la Catalunya del Nord.”

Generaria una mena d’electroxoc geopolític entre la societat nordcatalana, potser fins i tot seria l’última possibilitat de reviscolar la catalanitat agonitzant del territori.

Efectivament, que es proclami al sud de l’Albera, posem per cas, una República catalana, no seria gens anodí al nord. Obligaria molta gent que actualment és indiferent al futur de la llengua i la cultura catalanes, la identitat pròpia del territori i la seua autoorganització administrativa – o que s’acomoda d’una identitat catalana adscrita als estats espanyol i francès -, a posicionar-se, i podria revigoritzar una pancatalanitat latent.

Ara bé, també els sentiments profrancesos es podrien revifar, i no pas forçosament només entre la gent vinguda les últimes dècades de França endins.

Hi ha, com a mínim, dos altres factors geopolítics principals, que poden fer evolucionar la societat nordcatalana cap a un futur més o menys català: el marc institucional francès i la construcció europea.

No sembla que calgui esperar molt més del context francès, encara que a vegades la història tingui revolts inesperats.

Quant al context europeu, se’n pot aprofitar per tot allò que té de bo pels espais transfronterers com el nostre, però és encara massa controlat pels estats. És clar que si Catalunya-Principat esdevé un estat podria ser diferent, també en aquest sentit.

Acabaré amb l’exemple de les dues Irlandes, salvant molt les distàncies i les diferències de context. El fet que hi hagi contiguïtat territorial entre l’Irlanda del Nord i la  República d’Irlanda des de la independència d’aquesta el 1922, es nota molt actualment –   com a conseqüència de la represa recent de la pau, que era la condició sine quan non – no només a través d’una interpenetració sud-nord potent i creixent, sinó també d’una reacció més estructurada dels unionistes probritànics de l’Úlster

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s