SANTA INCORRUPTA I POTANEGRES

 Autor: Aleix Renyé

Jo no les tindria totes. Ho saben, els potanegres del  Centre de Documentation des Français d’Algerie, nostàlgics de la França colonial, on van a parar?  Aquest Centre dedicat a la memòria pied-noir  estarà situat a l’antic convent de Santa Clara, on la mare superiora Anna Maria Antigó i dinou altres monges van ser represaliades i exiliades el 1652 sospitoses de “sentiments antifrancesos” i on, anys més tard, annexionada ja la ciutat al reialme de França pel Tractat dels Pirineus, es van negar a acceptar confessors que no parlessin català. Ho saben que el cos incorrupte de la mare superiora es troba encara a Perpinyà, a l’actual convent de les Clarisses del barri del Vernet? No tenen por que puix que el cos de la gairebé santa -el Vaticà no l’ha volgut fer ni beata- s’ha volgut quedar per aquests rodals, no s’hi hagi quedat també la seva ànima i que el seu esperit rodi per passadissos, capelles, cel·les i claustre?

La monja del morro fort, que va negar als francesos l’entrada en aqueix convent… que en pensaria de la instal·lació en el seu recinte d’una entitat tant contrària a tot allò que ella representava? No m’estranyaria gens que el seu cos incorrupte es remogui dins aquest taüt que les Clarisses actuals mantenen tant net i polit i on encara -cada dia menys- passen perpinyanesos i perpinyaneses per a que la gairebé santa intercedeixi per ells allà dalt, on els creients tenen dipositades les seves esperances.

És clar que si -cap al 1650-  la Mare Antigó es va enfrontar radicalment als francesos i al lleidatà afrancesat Francesc Sagarra, -governador del Rosselló nomenat pel rei francès Lluís XIV- no va ser només per raons de llengua i d’identitat. El seu convent seguia estrictament la regla de la Clarisses i l’ortodòxia de l’església ultramontana, el que avui anomenem l’obscurantisme catòlic. Els invasors francesos i els seus col·laboradors catalans tenien més tendència al gal·licanisme,  molt més liberal i permissiu. Sembla que era costum a França, en aquells temps, que els convents de monges fessin saló la tarda entre oficials, burgesos i gent de bé. En aquelles reunions mundanes les monges hi participaven sense que les autoritats religioses gal·licanes s’hi oposessin gaire. És fàcilment imaginable que per a certes monges enclaustrades per força -per molt catalanes que fossin- aquesta costum francesa els anés prou bé. La Mare Antigó, com a superiora del convent, es va enfrontar a aquestes pràctiques llicencioses que agradaven tant a les monges més joves i rebels. El 1652 en Segarra, en nom del rei,   la va enviar a l’exili -amb les altres monges que no els agradava la gresca-  cap a Barcelona, al monestir de Santa Elisabet . Tornarien a Perpinyà vuit anys després, amb la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, que va oficialitzar l’ocupació francesa efectiva des de feia anys. Per a que en Segarra -també del morro fort i a qui la mare superiora li donava gratera- acceptés que l’Antigó tornés a Perpinyà va haver-hi d’intervenir el Papa  Alexandre VII.

Anna-Maria Antigó va morir el 28 de setembre de 1676 i fou enterrada a l’església de La Real, d’on depenia el convent. El 1731 el seu cos va ser trobat incorrupte quan, per un motiu o altre, van obrir la tomba. Va ser examinat de nou en 1771 i 1805 i sempre va trobar-se en un bon estat de conservació. El 1842, el cos de la monja va ser traslladat al convent i en 1878, al nou convent de Santa Clara, al barri del Vernet, on avui la mòmia reposa en una urna de vidre. Cal assenyalar que era tanta la devoció dels perpinyanesos per la quasi santa que, en el transcurs del darrer trasllat, una ma desconeguda va arrencar-li un dit. No es té constància que el dit existeixi encara, o en tot cas està ben guardat per la família del fervorós destraler. Van atribuir-se a la seva intercessió nombrosos miracles, però cap no va ésser provat. En 1910 la causa de la seva beatificació va quedar interrompuda i hi han hagut intents recents per a rellançar la causa, enmig la indiferència de la societat nord-catalana. Fins i tot existeix una pregària -en francès, que les coses han canviat molt, Mare Antigó!-  per demanar a Déu la seva beatificació. Si us abelleix, aquí la teniu.

 Per tornar al Centre de Documentation des Français d’Algerie ho torno a dir, ho saben on l’Ajuntament els encabeix? L’antic convent de Santa Clara va ser transformat en presó en 1791 i fins fa poc, en 1989. És clar que ho saben, i no els importa. Si, tal i comdenuncien associacions antiracistes i ciutadanes, es tracta d’un organisme obertament nostàlgic del colonialisme francès, no els deu venir  d’aquí.

Per acabar – suposo que amb la benedicció de la mòmia i l’esperit de la santa incorrupta- lamentar la manca de tacte, el menyspreu a la memòria històrica d’un ajuntament que continua anomenant-se Perpinyà la Catalana. En aquest cas no crec excedir-me afirmant que  s’hauria d’anomenarPerpignan la Coloniale.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s