ÉS IMPRESCINDIBLE QUE CATALUNYA SIGUI INDEPENDENT PER LA SEVA SUPERVIVÈNCIA

Per la llengua i per la identitat, una qüestió de vida o mort.


Carles Sarrat

Parlem amb Carles Sarrat:  Nascut a Prada de Conflent.  Escola a Prada i Perpinyà. A finals del primari va marxar viure amb la seva família a París d’on va tornar als 35 anys. Va ser llibreter i, posteriorment, va participar a la fundació i va dirigir les diferents edicions nordcatalanes del setmanari El Punt fins al seu tancament al 1997. Des d’una vintena d’anys anima el grup Blues de Picolat (veu, guitarra, autor i compositor) que continua actuant, sobretot a Catalunya Sud. A més de la música, continua algunes activitats de redacció, de traducció i d’il.lustració de llibres. Viu a les Alberes.

Com veus l ‘estat de la llengau a Catalunya Nord?
El reconeixement del català a la senyalització pública ,en alguns espais d’informació o de manera institucional és un avenç simbòlic pel reconeixament de la nostra catalanitat.

La llengua parlada, ella, la veig sense futur. No em crec les enquestes que donen unes xifres elevades de suposats catalanoparlants.

Compten com a catalanoparlants gent que saben dir “Adiu, Feliu” o cridar “Ollada!” a l’estadi. La realitat -almenys la que veig jo- és totalment diferent. Si no vius en l’àmbit “catalanista”, del català gairebé res, excepte una part de la gent gran dels pobles.

El català s’està morint i es morirà perquè no hi ha més transmissió familiar, excepte a dintre de la nostra “tribu”.

Aprendre una llengua  a l’escola o al liceu no en fa una llengua pròpia. Molt bé que joves l’aprenguin però, de fet, la utilitzaran com una llengua estrangera més. És conegut també que, des d’alguns anys, la llengua del pati a les escoles catalanes no és més exclusivament el català com fa vint anys. El fet que bastant nouvinguts -els famosos “nouveaux catalans” d’en Bourquin- posin els fills a l’escola catalana és simpàtic, però res més que simpàtic. No ens il.lusionem.
A més i sobretot, estem completament submergits pels nouvinguts. Quin grau de catalanitat hi ha en un supermercat de barri o d’un poble (el local, els productes, la gent, l’ambient, la llengua)? Absolutament res: estem França endins, excepte el rètol de l’entrada que posa Bienvenue, Benvinguts, Welcome etc.  En uns sectors que acostumo freqüentar com la música en directe, certa vida nocturna, o també l’excursionisme i uns altres… quasi sempre em trobo, enmig desenes de persones, l’únic catalanoparlant  i en casos extrems l’únic nordcatalà.
-Creus que es pot parlar d’ independència a Catalunya Nord ?

Carles Sarrat

Impossible. Impossible del punt de vista mental de l’Estat francès. L’Estat francès no arriba a donar la independència a un tros d’illa al mig de l’oceà Pacífic. Com pensar que es voldrien desfer d’una part de l’hexàgon? És una qüestió mental, política i estratègica francesa.  I, com per la llengua, la gran majoria de la població no és catalana i gairebé tota formatada al pensament hexagonal.

Ho veig com una utopia simpàtica, però absolutament sense sortida. Parlo a 3 o 4 generacions vista, ara desprès….

-Què canviarà aquí, el dia que Catalunya sigui independent ?

Imagino que un govern català tindrà un especial afecte per nosaltres. Però dubto que sigui molt espectacular. Potser en l’àmbit cultural… De totes maneres França farà resistència.

Ara, a títol personal, seria una immensa notícia. Enfí acabat el gairebé mig segle que he passat a repetir, explicar, intentar de convencer els no-catalans que Catalunya és un fet, una realitat, una nació.

També esperaria que facin com a Hongria (que ofereix la doble ciutadania a les minories hongareses dels països veïns: Romania, Sèrbia, Austria, Eslovènia etc). Per mi seria una gran satisfacció i un gran honor de tenir passaport català. I acabat amb les publicitats al diari per “excursions en car en Espagne” per Montserrat o  la Costa Brava.  Em sembla imprescindible que Catalunya sigui independent per la seva supevivència. Per la llengua i per la identitat.  Una qüestió de vida o mort. Entre els catalans de socarrel em sembla que no es perdrà la llengua perquè se la tramet de pares a fills i si s’acaba, no serà abans de segles.

Per contra, si es vol que el català sigui la llengua de Catalunya, només la independència permetrà que els reticents, els recents instal.lats i els nouvinguts  l’adoptin .

Sense la independència, a curt termini, acabarà sent una regió espanyola . Amb un cert tarannà especial, ben segur, però espanyola. Només mirant programes actuals de varietat a TV3 veus que ja estàs mig a Espanya.  Els recents sondejos són esperançadors però els resultats de les eleccions d’un conformisme amargant.  Ara sembla que sigui la crisi econòmica que empènyi l’idea d’independència. Tant de bò.

-Creus que la idea d’ independència pot desacomplexar els catalans del nord, o cohibir-los?

Però qui són aquests catalans del nord? Acaben de publicar que la meitat dels residents actuals d’aquest país no han nascut aquí…  Sinó, per respondre, fins ara em semblava que en general la gent d’aquí ho miraria com una cosa que no els concerneix realment, però amb alguna simpatia lligada als tòpics positius com són el Barça, anar al restaurant a l’Empordà,  la sardana i els castells o la bellesa de Barcelona…   Però fa quatre dies vaig mirar les reaccions a un article de l’Indep a internet sobre l’última enqüesta on 53% dels catalans votarien per l’independència. Quina decepció!

Una majoria de reaccions jacobines, iròniques o violents en contra que demostren un immens desconeixament de la Catalunya històrica i de l’actual de la part de gent d’aquí.

-La gent de la teua generació, que ha lluitat pel país i per la llengua, i que sovint ha obtingut engrunes… pensa que amb la independència seria diferent ?

Pels ciutadans,de Catalunya Sud, penso que no hi haurà massa canvis a nivell individual, en la vida personal. Penso més en une millores a nivell del país, de territori ( dinàmica industrial, carreteres,salut, social, trens, infraestructures… ), també segurament per la cultura.  Per a mi, primer com a scèptic en general i segon pels 20 anys -aniversari enguany- de l’intent de fer alguna coseta artística en català, dubto que les coses canviïn. Que Catalunya Sud sigui sobirana i jo en tindria prou.

One comment on “ÉS IMPRESCINDIBLE QUE CATALUNYA SIGUI INDEPENDENT PER LA SEVA SUPERVIVÈNCIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s