PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (3/3)

L’avenir

El dia de la consulta a Barcelona, eri captador de vot, és a dir haviï de fomentar la participació.

Se’m va fer estrany quants sud-americans receptius passejaven per l’Eixample aquell dia. Pensavi: “puix que parlen castellà, no voldran saber-ne res de la consulta” i això és fals. Qui és d’un país que ha patit el colonialisme nos pot entendre, tant se val si parla la llengua de l’ocupant, i al nord ne tenim de gent així: és feina nostra trobar-los –m’atrevisqui a aplicar la mateixa relació a qui valora la democràcia amb el benentès que democràcia vol pas dir l’oligarquia del nostre temps. Catalunya Nord sempre li ha sobrat a França, però per principis poc que la deixarà escapar-se com si res. Els francesos s’estimen més l’afrontament que la concessió, cosa que d’una certa manera nos anirà bé. Car, el factor decisiu –encara més important que els arguments econòmics– per fer la balançada cap a l’independentisme al sud ha sét l’implacable odi radical dels espanyols envers els catalans. Són els espanyols mateixos que han deixat clar què és Espanya i què és solament una vulgar colònia.

Nos ve bé, doncs, el menyspreu obert dels francesos i qualsevol allau d’interdiccions, sempre que els nord-catalans sentin que són un poble, que se sentin més catalans que francesos. En realitat, per poder parlar d’independència al nord, cal crear una contradicció entre ser francès i ser català. Això serà pas bufar i fer botelles en un territori que consta de més habitants naixits fora que no d’autòctons. Tanmateix, crec que qui té les arrels al nord reconsiderarà si és francès –encara que no sàpiga català– l’endemà de la independència del sud. (Espieu com és de commovedor el comentari d’en Xavier Coronat http://www.la-clau.net/entrevistes/4505/barcelona-exporta-els-seus-problemes-a-perpinya-4505) A més, la mobilització de catalans per protestar la MAT me fa creure que encara compartim els mateixos valors i principis.

Per tal que els nord-catalans se sentin plenament conscients de ser catalans, el reconeixement que acompanyarà la independència del sud és cabdal. Això priva pas que, mentrestant, cal desfer els invents ridículs que amaguen la veritat –que ser català pot ser motiu d’orgull històric. La independècia del sud ens aportarà moltes coses –el reconeixement de la nostra llengua a la UE i a les Nacions Unides i consegüentment el respecte del món sencer– i crearà un mercat català –pel•lícules doblades al català, videojocs, etc. Llavors, França poc podrà dir que el català és pas una llengua important i és possible que veiem un increment considerable de la demanda d’ensenyament en català. Globalment, el context serà pas el mateix i això repercutirà en la política al nord, bé que poc sabriï dir com exactament. Ara com ara, només puc valorar l’acord de reciprocitat entre SI i Unitat Catalana com un pas endavant vers el meu anhel. El francès, recordem-ho, va guanyar terreny a mesura que els catalans es varen convèncer que només amb el francès podien viure millor. La independència del sud desmentirà aquesta bestiesa, sobretot si –talment com afirmen la quasi totalitat dels economistes– la Catalunya independent se situa finalment com a quarta potència econòmica d’Europa. Tampoc subestimeu pas el poder que tenen les sel•lecions esportives per enfortir l’autoestima dels nord-catalans –què passaria si s’enfrontaven Catalunya i França en un matx de la copa del món de futbol? I què passaria si vencia Catalunya?

Pensaments i sentiments

Al sud els independentistes malden per un Estat propi perquè capeixen que si opten pas per l’Estat propi, opten per la desaparició de la nació catalana. Ens ho hem proposat com una qüestió de dignitat i sé pas fins a quin punt s’en pot dissociar les emocions –de vegades, hi ha coses que s’han de dir i fer, i poc se sap ben bé per què. Vull remarcar que la descoberta del siti de Catalunya Nord per la independència m’ha apujat els ànims. La visibilitat és important perquè massa sovint nos podem sentir sols quan en realitat és pas així. Ara puc dir emfàticament que a casa meua també fem valer la nostra dignitat, condició imprescindible per suportar la càrrega.

6 comments on “PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (3/3)

  1. Hola Joan Pau, molt bon article. En els darrers anys he pogut conèixer la realitat de la Catalunya Nord d’aprop i m’he endut una impressió més aviat amarga. El govern francès té les idees clares, cal que la gent obri els ulls. Salut!

  2. Punt de vista força interessant…
    Com tu, Joan Pau, som rossellonès i visc al sud (a barcelona exactament). i de la meua condició de nord català al Principat puc treure unes conclusions. Del sud al nord i del nord al sud, fins i tot entre gent consciènciada, se coneix pas prou bé la realitat de cada territori (i ni parli del País Valencià, de ses illes, de la Franja o de l’Alguer…). I crec que en això nos cal crear ponts per fer visible la realitat… Des de Catalunya Nord, Ja hi ha gent que treballa al sud i que fan visible el nord al sud, Pascal Comelade, Joan lluís Luís, Joan Daniel Bezsonoff, el grup Mirmanda, però son pocs. Falta una continuïtat, un lligam per coordinar les accions difondre una imatge de la realitat i la singularitat de Catalunya Nord arreu dels Països Catalans.

  3. Uns articles molt bons, Joan-Pau. M’ha interessat el que expliques sobre Catalunya Nord, ja que no se’n parla tant com de la Catalunya del sud. Tot el teu escrit és d’allò més entenedor i està amarat de lògica. Tant de bo hi hagi força gent que vegi les coses tan clares com tu les veus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s