PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (2/3)

primera part

A Ca Nostra

El senyor Lagarde diu que és partidari de conviure i me pregunti: qui n’és pas partidari? El problema, però, és que conviure depèn de dos ens. Conviure vol dir, segons el diccionari, viure plegats. Pensi que s’ha fet palès a manta que com més França menys Catalunya Nord. De debò se pot dir que les identitats francesa i catalana existeixen en peu d’igualtat a la Catalunya Nord? Com han de viure plegats dues entitats si no pot ser en condicions igualitàries? En qualque relació de submissió, suposi. En tot cas, me sembla irrefutable afirmar que Catalunya Nord viu pas, o dit altrament: que els nord-catalans disposem pas d’una Catalunya Nord vitenca –i que L’Aire Nou, Arrels i La Bressola me perdonin.

Feu, tornarmai, un cop d’ull a la susdita llista de greuges.

  • Fa que França s’apropia dels èxits dels esportistes nord-catalans per a comptabilitzar-los com a propis?
  • Fa que ha desplegat una ofensiva a l’escola mitjançant la supressió de la formació de docents a la UPVD?
  • I que, segons afirma n’Oriol Lluís Gual, “ara hi ha professors que surten formats per fer català i els envien a fer classes… de francès. Els professors hi són però és una voluntat política” amb una única finalitat: anorrear definitivament la llengua catalana.

Per tant, al senyor Lagarde, li dic el següent: podem pas conviure amb França perquè, nos enganyem pas, el que França vol és ser França a la màxima potència i això vol dir que la Catalunya Nord interessa solament pels pocs vestigis folklòrics que deixarà. A fi de comptes, no solament se pot parlar d’independència a la Catalunya Nord, ans cal parlar-ne.
Estic d’acord amb les opinions del senyor Bertrana: Catalunya Nord sempre li ha sobrat a França. De moment, sembla que el TAV s’arrerstarà pas gaire al Centre del Món. L’aeroport de Perpinyà-Ribesaltes s’ha de remodelar per poder créixer. El port de Portvendres se troba en plena decadència. Davant tot això, és sorprenent i preocupant el nombre de nord-catalans que blasmen i donen la culpa –la gran majoria de les vegades en francès– a la Catalunya Nord mateixa o a l’aeroport de Girona sense criticar el centralisme regional montpellerí. Poc som erudit en pedagogia i per tant sé pas com gitar-ho a bon cap, però és evident que a aquesta gent, els hem d’explicar que el mal ve pas de Girona i que, ben mirat, si durant els darrers deu anys Perpinyà havia format part de Catalunya, bona part d’aquiexa inversió hi hauria anat a parar en comptes de Girona.

La feina dels independentistes del nord és fer que tot això sia explícit i promoure-ho a partir d’ara mateix car, amb llengua i cultura només, n’hi ha pas prou per moure les masses. La Catalunya Nord s’ha de fer les preguntes escaients com ara: què passaria si els diners guanyats a Catalunya Nord fossin reinvertits al propi territori? Si el Consell General se veu indispost a fer-les, la societat civil –encara millor si pot ser una associació d’empresaris– haurà d’assumir aqueixa responsabilitat. Al sud, els arguments que tocaven la butxaca i la infrastructura van convèncer un munt de gent que abans era federalista o bé se declarava tant espanyola com catalana i un nombre considerable d’immigrants…

Advertisements

One comment on “PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (2/3)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s