PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (1/3)

Joan-Pau BATLLE avui a Tarragona, originari de Catalunya Nord, més concretament de Banyuls de la Marenda nos fa compartir la seua visió de present i de futur.

Som un nord-català que visqué força anys a l’estranger durant els anys formatius. Així, vaig sofrir pas gaire l’educació francesa i el rentat de cervell corresponent. A l’hora de cursar els estudis universitaris vaig decidir obrir-me devers el sud i d’aleshores ençà hi he restat. Poc se podria dir que vinc d’una família catalanista. Malgrat això, als desenou anys sabiï que voliï viure en una Catalunya o bé Països Catalans, si vos estimeu més aqueixa apel•lació– reunificada i proveïda del poder de prendre decisions mitjançant les seues institucions i prou. He participat, a tall de voluntari, en les consultes de Sant Cugat de Vallès i Barcelona. Ara, voldriï donar la meua impressió del procés que ha emprès la societat sud-catalana i com pensi que podria repercutir un Estat català en les mentalitats del nord.

Qui coneix pas el país Albera enllà ha de saber que l’Estat espanyol s’ha decantat ja definitivament per la uniformització i la imposició lingüístiques al sud. Atenent a raons econòmiques, socials, històriques, culturals, lingüístiques i identitàries –i impulsada principalment per la voluntat de ser– la societat civil i si més no un partit polític han centrat els seus esforços en l’assoliment d’un Estat propi per a la part de Catalunya anomenada actualment Comunitat Autònoma de Catalunya. Els catalans del sud han arribat a la conclusió que mentre formen part de l’Estat espanyol podran pas disposar de les eines necessàries per remeiar l’actual situació de desprotecció que pateix la llengua i que, atès l’ofegament actual, és immoral de continuar-hi aportant 20.000 milions d’euros quan això augmenta, de retruc, llur tendència a l’empobriment i sobretot la competència directa amb ells. Haveu aquí només una part de l’actual llista de greuges:

  • Espanya roba a Catalunya 22.000 milions d’euros anuals.
  • Espanya empobreix Catalunya en tots els àmbits de la vida.
  • Espanya espolia sistemàticament el patrimoni artístic i documental de Catalunya.
  • Espanya utilitza Catalunya per atribuir-se noms i valors culturals catalans i projectar-se internacionalment.
  • Espanya s’apropia dels èxits de l’esport català per a comptabilitzar-los com a propis.
  • Espanya ha desplegat una ofensiva a l’escola per anorrear definitivament la llengua catalana…

Malauradament, és ver que l’autosatisfacció i la fragmentació són els nostres pitjors enemics. El cert, però, és que els catalans del sud són més prop d’un Estat propi mercès a la societat civil que, per a intentar ser majoritari, ha insistit en una iniciativa transcendental desproveïda d’ideologies polítiques i basada en la màxima simplicitat. Si bé, de vegades sembla que qualcuns catalans no han abandonat enterament la idea que l’independentisme solament pot ser vinculat exclusivament a l’extrema esquerra. D’altra banda, tots els partits espanyols o bé espanyolistes –ambdues denominacions me resulten indestriables– perden pas ni un segon per fer pinya en contra dels interessos catalans. D’aquí que Ciudadanos amb el suport del PSC –la designació del PSOE a Catalunya– intentaren d’impedir l’ús d’expressions com “Espanya en roba” o “espoliació fiscal” al Parlament, la qual cosa és un afebliment de la democràcia i de la llibertat d’expressió. Han intentat això perquè els partits espanyols i també els francesos saben, bé prou que ho saben, que com més ignorem, més febles sem i viceversa. També saben que, si bé càrrega que plau no pesa, qualsevulla càrrega, per petita que sia, al cap i a la fi exhaureix les forces. D’Òpol a Guardamar– els catalans amb plena consciència nacional, ens hem afartat d’exigir coses que la comunitat internacional -Europa inclosa- solament atorga a Estats. Qui vol pas un Estat propi però vol defensar la llengua catalana, la cultura catalana, la sobirania fiscal o les seleccions, entre un fotral d’altres coses, és -maldament de bona fe- un hipòcrita; un no-conseqüent. Si hom vol tot això, vulgui un Estat i si no, assumeixi que serà assimilat culturalment i lingüísticament. A Catalunya Nord, eixirem d’aqueixa espiral eternament autodestructiva?

Anuncis

2 comments on “PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (1/3)

  1. Molt bé, Joan Pau! i quina honradesa i fidelitat a la variant rossellonesa del català, prova d’un alt nivell cultural històric!
    Renada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s