UNA NADALA… DE TOT COR !

Per Nadal el cor funciona a ple rendiment. Les felicitacions de Nadal i Cap d’ any han de parlar del cor, perquè diu que hi viuen les emocions i els bons sentiments.

Els estudis més recents situen la seu de les emocions en els microcircuits del còrtex cerebral. Però els científics diran el que voldran, de fet són els poetes que saben les coses del cor, « que la raó no sap ». Són ells que hem de visitar :

CARNER va escriure un llibre : Cor quiet. I més tard un poema : Cor ardit. I un altre : Afanys de cor. I diu : « als ulls s’aboca mon cor de bell nou ».

AUSIAS MARCH : Cor salvatge, i RIBA, per esprit de contradicció : Salvatge cor. Hi parla de « ser salvat pel cor i la seua pertinència ». I diu :

« El vent de sempre i els teus plors
M’ han dut al cor del teu repòs »


SEGARRA diu allò de « vinyes verdes del meu cor »
I també : « no sents, cor meu, quina pluja més fina ? »

MARAGALL : «…jo que voldria, aturar tants moments de cada dia, per fe’ls eterns a dintre del meu cor»

COSTA I LLOBERA : « mon cor estima un arbre » i tres estrofes més trad: « arbre, mon cor t’ enveja ! »

Segles abans, BERNAT DE VENTADORN, l’occità : « tant ai mon cor ple de joia »

MOSSÈN CINTO sentencia :

« los hòmens miren la cara/ però Déu mira lo cor » I més tard : « Dolça Catalunya, pàtria del meu cor » I al cim del Puigmal s’ exclama : « Tota la terra que mon cor estima
Des d’ aquí es veu en serres onejar »

JORDI-PERE CERDÀ, mort recentment, ho diu així :

« tinc al cor un poble / fet de llosa dura »
I dona aquesta bellíssima imatge :
« el cor de bat a bat,
com una porxada buida que capta el gra »

MARTÍ i POL ho veu més negre : : « tenim el cor profundament cavat en ombres »

I un altre que ho veu fosc és MIQUEL DESCLOT : « el cor negre/ en el torrent »

VIDAL I ALCOVER, el mallorquí, també hi pateix : “tu que em llesques el cor

PERE QUART, inquiet : « milers de finestres i cors
t’ esguarden com bulls i regires »

ESPRIU que vivia en la nit del seu poble : « miro tota la nit / i sento el cor vastíssim de la terra »

J.V. FOIX : « Oh, com el cor enganya ! » i
« visc al cor d’ una petxina »

MARIA ANTÒNIA SALVÀ : « només mon cor és dolçament esclau / d’un remoreig que no s’ apaga encara »

PETRARCA, l’ enamorat, diu que en veure Laura no li va pas robar el cor, sinó que «li fugí el cor »

SALVAT PAPASSEIT, l’ altre enamorat : « botons de foc al cor / fiblada d’ amor » i acaba així : « com li bat el cor ! »

APPEL.LES MESTRES ens posarà a tots d’ acord : « No em pregunteu per què, però l’ estimo de cor la meua llengua, l’ estimo perquè sí, perquè és la meva »

Però acabarem amb ESTELLÉS, que ens parla de la marxa dels pelegrins de la llibertat, vora el barranc del Carraixet, al País Valencià, que
« retia homenatge, en silenci, als morts
per la llibertat i la independència, pel seu sacrifici
al voltant de les quatre barres
que queien des del cor sobre el matí »

I acaba així : « Dalt de les pedres
pujaven les banderes i cantaven
dintre el matí
dintre el diumenge,
definitivament arrelades al COR,
al COR del País ! »

Bon Nadal… de tot cor !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s