UNA CATALUNYA INDEPENDENT POSARÀ TOTES LES CONVICCIONS GEOPOLÍTIQUES EN QÜESTIÓ

Aquesta entrevista no l’ hem pogut fer en directe…. però l ‘intercanvi de correus també ens permet continuar el debat…
L’ Aleix Renyé és periodista i escriptor. D’ aqueixos que tenen un peu a cada costat de la ratlla. .. Però ell mateix us ho explicarà. Vet aquí les seues respostes:

Francesc Bitlloch: Se pot parlat d’independència a Catalunya Nord?

Aleix Renyé: Se pot i se n’ha de parlar, aquí a Catalunya Nord, del dret a la independència del poble català. Al mateix temps que la catalanitat lingüística de les comarques nord-catalanes està desapareixent -en un procés a hores d’ara irreversible puix que la transmissió familiar ja no es fa per procés natural (amb totes les excepcions que es vulguin)- existeix cada dia més la consciència que a la Catalunya autònoma estan immersos en un procés que els allunya cada dia més de l’Estat espanyol. La paradoxa és que fa una o dues generacions, a Catalunya Nord, els catalanoparlants eren molt més nombrosos però amb una consciència identitària totalment francesa i “républicaine”, i Catalunya sud era l’Espanya dels toros, la sangria i la paella i prou.

Les generacions actuals de nord-catalans, amb la llengua totalment perduda -o reduïda a un particularisme del francès regional que es parla aquí- tenen el sentiment -contràriament als seus pares o avis- que la catalanitat és un element valoritzador. Alguns joves no s’estan, fins i tot, de posar en dubte la identitat francesa per admirar i valorar (sobrevalorar?) tot el que vingui de Catalunya sud, sigui esport, modes i pseudotradicions.

No voldria que s’interpretés que vull oblidar la tasca meritòria de les escoles i col·legis catalans i de les fileres bilingües a l’ensenyament públic, però vist en perspectiva la mainada que rep aquest ensenyament és un percentatge ben magre de la població nord-catalana… en tot cas un percentatge insuficient per a invertir la tendència actual.

Francesc Bitlloch: Què canviarà aquí, el dia que Catalunya Sud sigui independent?

Aleix Renyé: Evidentment, una Catalunya independent posarà totes les conviccions geopolítiques en qüestió. No cal excloure una exacerbació del nacionalisme francès que veurà (amb raó?) un perill en aquesta independència per a la unitat de l’Estat francès. No cal creure que tot serà fàcil i engrescador, ni al sud ni al nord. A Europa els estats, sobretot el francès, veuran com un perill el trencament d’un dels seus membres.

No vull aigualir la festa ni provocar desil·lusions, però no conec cap procés d’alliberament nacional on el poble que s’allibera no pateix, d’una manera o altra.

Caldrà realment una voluntat popular ferma i una mobilització sense defallir per aguantar boicots econòmics, polítics o altres. Per no parlar de la reacció repressora de l’estat espanyol que, sincerament, no puc imaginar que deixi independitzar-se Catalunya sense utilitzar tots els mitjans a la seva disposició per impedir-ho. Per això trobo ben assenyats els que diuen que, més que pensar en la independència el que caldria és pensar i preparar el que passarà el dia després d’aquesta independència de Catalunya. Independència que, vull deixar-ho clar, per a mi sempre ha estat una evidència i per a la qual he arriscat el meu present i el meu futur quan ha calgut.

Francesc Bitlloch: Com vius la separació?

Aleix Renyé: Em considero nord-català puix que he viscut més anys aquí que al sud (vaig arribar l’any 81 com a refugiat polític), però la meva manera de ressentir la separació no pot ser la mateixa que la d’un nord-català de naixement. Com deia més amunt, per a mi és una evidència que la nació catalana ha de ser lliure per a triar el seu destí. I en una part de la nació, la Catalunya autònoma, ara el desig de ser independents és majoritari. En altres, no. Una Catalunya independent pot exercir de força centrifuga per a les altres parts de la nació, com Catalunya Nord, on la població és actualment totalment insensible a aquesta possibilitat. Sobretot que, aquí, l’evolució demogràfica juga en contra de la identitat catalana. Les previsions a pocs anys vista ens diuen que el territori històric del que anomenem Catalunya Nord serà habitat, ja, per una majoria que no tindrà cap arrel en aquest territori.

Caldrà, doncs, trobar la manera de fer atractiva la pertinença a la nació catalana pels actuals i futurs ciutadans de Catalunya Nord.

I la millor manera és que la Catalunya independent sigui un país prosper, que se’n surti econòmicament millor que els seus vells veïns i ocupants. Les revolucions d’alliberament nacional, pacífiques o no, sempre s’han produït en el moment on la reivindicació identitària, nacional, ha confluït amb la revolta de les classes populars que han vist en l’estat l’instrument que els explota i empobreix. Siguem clars: qui voldria canviar de ciutadania si això representés un empobriment o un descens del nivell de vida? Només els que hem fet de la independència de Catalunya un dels objectius de la nostra vida… o sigui, ben pocs.

Anuncis

2 comments on “UNA CATALUNYA INDEPENDENT POSARÀ TOTES LES CONVICCIONS GEOPOLÍTIQUES EN QÜESTIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s