ELS VINYATERS DE TRULLARS, A INICI DE SEGLE XX, JA S’HAVIEN PLANTEJAT LA INDEPENDÈNCIA EN UNA REUNIÓ DE LA COOPERATIVA

Lo important és normalitzar aquest discurs, reactivar-lo, estendre’l. La questió és, doncs, més aviat com en parlem i com ho estenem…

CONVERSA AMB JOAN RIDAURA President d’ ERC a Catalunya Nord

Joan Ridaura

Parlem a Perpinyà, al barri del Molí de Vent…aquest dissabte a la tarda, entorn d’ un cafè de cafetera italiana.

Francesc Bitlloch: Se pot parlar d’ independència a Catalunya Nord ?

Joan RIDAURA : La resposta és lògica i evident. Jo formo part d’un partit independentista, d’ àmbit nacional i per tant parlem d’ independència en aquest país. Però en això no som pas innovadors. Fa vint anys, fa quaranta anys hi havia gent que parlava d’independència… em sembla que eren els vinyaters de Trullars que a principis del segle vint ja s’ havien plantejat la qüestió de la independència en una reunió de la cava coperativa…

lo important és normalitzar aquest discurs, reactivar-lo, estendre’l. La questió és, doncs, més aviat com en parlem i com ho estenem…

Francesc Bitlloch:  Com parlar-ne aquí ? Hem de fer com « La Semaine » que en parla com si es tractés d’ Honduras… ?

Joan RIDAURA : Parlen com si fos un altre pais, sense tenir en compte, de manera voluntària o per desconeixement, que Catalunya Nord forma part d’ aquet país i que aquí, poc o molt, també hi ha gent que és favorable a una reunificació independent. La pregunta que et fa la gent és que Catalunya Nord sola no té sentit… i deixar de ser francès per ser espanyol, tampoc en té.

Però jo tinc l’ esperança que el Principat està avançant amb pas ferm cap a la independència i això obirà un procés nou molt interessant aquí.

Ara bé, de moment la nostra responsabilitat és mantenir el caliu fins que el Principat sigui independent que és quan la qüestio es posarà d’ una altra manera.

Francesc Bitlloch: Què passarà aquell dia ?

Joan RIDAURA : Nosaltres ho hem de treballar molt perquè estem segurs que els altres també ho estan treballant. Hi ha gent que miren amb més o menys simpatia o més o menys menyspreu el catalanisme i que en el moment que el Principat sigui independent passarem a ser enemics.
Hi haurà de tot, hi ha els que s’ ho plantejaran allavores, difícil, acostumats a una França amb un estat Pare Benefector…

però aquell dia es plantejarà la voluntat de ser catalans de ple dret o no.

No es posarà el vespre mateix però el debat vindrà molt fort ràpidament.

Francesc Bitlloch:  Avui, aquest debat obre perspectives noves ?

Joan RIDAURA : El procés d’ una aposta de futur per a un poble no és mai exclusiva d’ un sector concret i és per aixo que s’ ha d’ omplir tot l’ espai possible a partir d’ associacions, de partits polítics, de sindicats, d’ àmbits culturals… El debat és important, i un cop començat

cal traduïr-lo en comportaments… i és aquí on comencen les dificultats perquè més enllà del debat tard o d’ hora caldrà traduir-ho en una dinàmica concreta

que pot ser de mobilització social, pot ser amplificar el debat, pot ser d’ aportacions universitàries, pot ser molt ampli… i caldrà arribar a crear aquesta dinàmica…

Francesc Bitlloch:  Al Casal, al primer debat que vam organitzar algú va dir que l’ independentisme, al sud, no té traducció política…

Joan RIDAURA :La pregunta és lògica. Paradoxalment, al Principat, com més augmenta el sentiment independentista curiosament menys representació tenen els partits independentistes… Llegia fa poc unes enquestes en les que apareixia que excepte en el petit partit « ciuadanos », a tots els altres hi havia gent que votaria Sí en un referèndum d’ autodeterminació. Crida l’ atenció que 8% dels votants del Partido Popular (de dreta) està a favor de l’ autodeterminació.

Lo que per alguns és una virtut és que l’ independentisme ha crescut d’ una forma tan gran que ha deixat de ser el patrimoni d’ un partit o d’ uns partits i ha esdevingut transversal.

Això, però, amaga un aspecte molt perniciós. Fins i tot el moviment associatiu per la independència i en el cas que parlem, l’ ANC, haurà d’arribar a un moment en què el Parlament haurà de prendre una decisió d’ un referèndum oficial pel dret a decidir. Això vol dir que has de comptar amb partits politics favorables a aquest principi. Si continuem l’error tàctic de separar l’ estament polític del « social », estarem condemnats al fracàs perquè fins i tot si l’ ANC té una gran força, mentre aquesta força no es pugui traduïr en representació a les institucions, estarem sotmesos a la voluntat de gent que no porta la independència en el seu programa. I és això que ha passat ara. De manera una mica incoherent, molts independentistes han votat opcions que no ho són. Tothom ha de fer una refexió, començant per nosaltres, els partits sobre el que ha passat i per què.

Francesc Bitlloch:  Una ANC potent pot incidir ?

Joan RIDAURA : Sí, pero hi ha una malfiança genètica cap als partits polítics. És un greu error perquè no tots els partits politics són iguals i no me n’ avergonyeixo gens.. no tots som iguals, el militant d’ esquerra no és el mateix que el Senyor Antich de Mallorca i el cas Arenas, no és mateix que en Camps i el cas Gurquel al País Valencià , no és el mateix que la Fundació de Convergència amb el cas Palau, no és el mateix que el matrimoni Farran al Barcarès,

no crec que sigui correcte dir que tots som iguals perquè a més aquest discurs és la llavor del feixisme.

Aquest discurs és molt perillós. Una ANC potent em pot recordar els temps de la Crida que va tenir incidència… però anant més cap aquí, amb les consultes populars, per molt que s’ha insistit sempre en la diferència i separació, que hi ha de ser, entre l’ associació organitzadora i els partits, s’ ha de saber que els referèndums no haguéssin sigut possibles sense l’ acord dels partits dels ajuntaments… Cadascú ha de treballar en el seu terreny de manera coordinada. No pot ser que hi hagi per les dues bandes una mena de postergació, de marginació. S’ha de treballar mà amb mà pel mateix objectiu.

Francesc Bitlloch:La manera com s’ ha plantejat la cosa a Catalunya Nord, fins ara, et sembla correcta ?

Joan RIDAURA : Trobo interessant que això es comenci a plantejar en aquest àmbit que en diuen « civil » (encara que no sigui l’ expressió gaire correcta perquè els politics no som pas militars…)

Ho trobo interessant perquè pot donar un aixopluc i una dinàmica de treball a gent que difícilment entrarien a treballar o a comprometre’s en un partit polític.

Amb un marge de llibertat més gran… i penso que és molt important jugar amb aquesta llibertat per permetre fer avançar aquesta opció. El debat que heu engegat té recorregut a fer i nosaltres en tant que partit, us donem sosteniment mirant de no interferir per evitar acusacions d’ apropiació o de dirigisme o del que sigui. Espero que l’ ANC tiri endavant, que cada cop hi hagi més gent en aquesta força perquè si aquesta proposta avança és que el país avança.

Si avancem per aquí, també avançarem políticament.

Francesc Bitlloch:  Gràcies, Joan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s