EL DESIG I LA IMPOTÈNCIA

OPINIÓ : Francesc Bitlloch

El desig i la impotència

Una cosa és el desig i una altra de molt diferent és la potència o la impotència a satisfer el desig. Durant molts anys, els catalans del sud han pensat que no tenien la força d’ esdevenir independents. I es posaven les ganes a la butxaca.  L’ independentisme era una posició molt minoritària, marginal, inimaginable…  la impotència amagava el desig.  Molts independentistes no gosaven ni dir-s’ho a ells mateixos. I encara menys defensar-ho. De tant que els semblava impossible. Avui les enquestes donen aquesta opció com a potencialment majoritària. El desig ha sortit del forat. S’ha alçat la pulsió irresistible de la llibretat.  Catalunya pot ser independent.

I al nord ? 

Manifestació multitudinària a barcelona 10 de juliol del 2010

Nord-catalans el 10J a barcelona

Al nord, ben segur, inimaginable, irreversible, impossible, somiatruites…. totes les barreres mentals en guardia ! Tots els espanta-ocells activats ! Tots els « garde-fous » fent pampallugues,  de tant que  aqueixa idea xoca amb les fronteres de lo versemblant, de lo possible, de lo imaginable, de lo re-a-lis-ta !

I en general, el debat es tanca aquí, amb rialles, acudits i ironies…  que deixen al descobert  una mentalitat  abatuda, cansada, vençuda.   Més encara: resignada, adaptada, assimilada : Com que em sembla impossible, amagui jo mateix el meu desig. M’ hi posi un tap. Ja ni diem: “la independència em sembla impossible” (impotència)  sinó clarament :  “jo no sóc independentista” (desig capolat !) En lloc de parlar del tema, de la independència, hem parlat o pensat en les dificultats, en les impossibilitats suposades, en la brutalitat dels qui ens dominen.

Darrere les barreres mentals 

Canviem el xip per uns instants !  A totes i  tots els qui lluiten per la llengua, pel país, per la cultura… a tots el qui voldrien veure aquest país sortir del procés de decadència : Digues, company,  no amaguis el desig ! :

Com anirien les coses a nivell de llengua catalana si forméssim part d’un país independent anomenat Catalunya integrat a la Unió Europea?

Com aniriem a nivell econòmic si forméssim part d’ una Catalunya independent, que defensaria els seus interessos economics a la comissió europea mateixa i que seria una força econòmica segons diuen estudis seriosos?

“Digues, com anirien les coses a nivell cultural?
– Tancaria el CDACC?
– Faríem un CDACC a cada barri!
– Tancaria el Museu del Castellet?
– Seria el Museu Nacional de la Resistència!
– Faria, el Consell General, una Carta pel català?
– No. Faria accions concretes i es veurien.
– Els nostres vins portarien l ‘etiqueta “Sud de France”?
– No. Amb l ‘etiqueta “Catalunya Nord” es vendrien facilment al mercat mundial al costat dels millors “Priorat”
– Hi hauria un 1 per cent de població escolar que aprendria català?
– El català seria, simplement, a totes les escoles, en una immersió generalitzada. Com a baix, al menys…”
Obrir el debat

Podríem continuar…  però ara que has recuperat el desig, quines objeccions faries? Què és el que ens aniria més malament? Què és el que no funcionaria?  Això sí que ens interessa parlar-ho. Perdríem el francès? Per què? Perdríem l’ hegemonia del francès, això sí, però de cap manera de diversitat lingüística. Perdríem què, doncs ? Baixaria què ?  Parlem-ne.

Irreversible

L’ objecció primera diu així : El canvi de cultura és irreversible. El procés de destrucció del català aquí, és irreversible.  L’ annexió a França és irreversible.

Molt bé. I el procés de destrucció ecològica del planeta és irreversible?

El procès d’acumulació de riqueses per part d’uns pocs i d’ empobiment de la majoria és irreversible?

El procés de pèrdua de valors és irreversible?  El procés de monopolització de la informació és ireversible?  El procés de destrucció de les grans selves verges és irreversible?  El pocés de pèrdua de llibertat en una societat tecnològica del futur és irreversible?

Tots aquets processos i molts d’altres, són irreversibles. Sí. Però la seua irreversibilitat es basa en el fet que tothom els considera irreversibles. Si n’hi ha uns quants que no s’ ho creuen, ja esdevenen un xic menys irreversibles. I si aquests pocs se tornen molts, aquests processos dixen de ser irreversibles. Perquè la irreversibilitat s’alimenta en aquest cercle viciós: no faig res perquè és inútil. I en aqueix mateix moment, els mals presagis esdevenen reals.

Nosaltres volem ser modestos però des de la nostra petitesa, hem escoltat el desig que creix i ens hem engrescat  per invertir el cercle…

Advertisements

One comment on “EL DESIG I LA IMPOTÈNCIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s