Deu parlar català un ministre francès?

és la qüestió que posava Manuel Valls, ministre de l’interior, un ministre francès que va néixer a Barcelona de pare català.

Tot primer, la resposta és evidentment no. Un ministre francès no té cap obligació ni de saber, ni de parlar cap altra llengua que la francesa.

Això aclarit, el Manuel hauria hauria tingut de demanar si un ministre francès tenia dret a parlar català, i de resposta clara no n’hi ha, o millor dit la resposta és funció de la interpretació de la constitució i de les circumstàncies.

Si el Manuel Valls hagués anat a Barcelona, hi hauria encontrat el seu homòleg, el Felip Puig, les relacions haurien tingut lloc segurament en català i ningú s’hauria posat la qüestió de la llengua.

Però el Manuel Valls no era a Barcelona, era a Perpinyà, un territori català, el ministre ho sap, però un territori sota dominació francesa, llavors de cop i volta el problema esdevé real i quasi insoluble.

La Constitució francesa és més que clara, l’article 2 determina que: “la llengua de la república és el francès“. Manuel Valls és ell el representant d’aquesta república i té un deure, un deure que posa per damunt de tot, té el deure de parlar francès i doncs, forçosament quan una periodista (nord)catalana d’una ràdio en català fa una pregunta al ministre, aquest respon en francès.
A darrere del ministre, intervé el Christian Bourquin que ha estat President del Consell General dels PO i inventor de “L’accent catalan de la république française”, un dels signants de la Carta a favor del català, llavors i el ministre posa, visiblement incomodat, un punt i final a l’entrevista en català abans d’acomiadar-se.

Aquesta anècdota palesa les dificultats que continuarem tenint en el marc administratiu francès, fins i tot si el nou president nos ha fet una promesa electoral.

Recordem: el candidat a la presidència de la república, el François Hollande s’ha compromès a ratificar la Carta Europea de les llengües…
Suposem que aquest compromís no era pas cosa seua, però un compromís compartit amb el seu equip de campanya. El Manuel Valls en aquest equip de campanya tenia un paper, un paper important, era el director de campanya del François Hollande.

Si associem aquests dos fets: una promesa electoral que compromet els que se les creuen, i les dificultats que te al moment d’aplicar-la un dels que l’hauria d’impulsar, com poder pensar que demà França pugui respectar els pobles sotmesos?

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s