No podem deixar tancar l’ única escola catalana de la Cerdanya Nord (La Bressola de Càldegues) sense dir-ho clar: No tot ha de venir de la Generalitat. Les “nostres” institucions, les d’ aquí a dalt, han d ‘assumir les seues responsabilitats. Com ho fan els Consells Generals i Regionals de la Bretanya, del País Basc i d’ Alsàcia! Christian Bourquin va dir, fa pocs dies, que haviem de mirar cap al nord, cap a Montpeller.Mirem cap al nord! FEM UN CLIC per enviar aquest correu:
Senyor President del Consell Regional (Montpeller)
Senyora Presidenta del Consell General dels P.O. (Perpinyà)
Senyor Conseller General (Sallagosa)
Fa pocs dies nos vàreu encoratjar a mirar cap a Montpeller i cap al nord. Avui nos han anunciat que tanca l’ única escola catalana de la Cerdanya “Nord”: La Bressola de Càldegues. Vet aquí l’ ocasió de demostrar el que pot fer Montpeller per Catalunya Nord i el que pot fer el Consell General pel català. Els Consells Generals i Regionals de Bretanya, del País Basc i d’ Alsàcia ho fan. Per què no aquí?
Tenim molt poca cosa, amb molt d’ esforç hem obtingut engrunes, i no podem tolerar que se perdin per manca de compromís de les nostres institucions més properes.
Els drets lingüístics formen part dels DRETS HUMANS.
Quina por els fa la llengua catalana que, del Nord fins al Sud, de l’est fins a l’oest, és minuciosament vulnerada, perseguida, minoritzada?
Hem viscut 300 anys, -en el cas de Catalunya Nord 353–, malgrat tot i tothom.
Perviure’m perquè som nosaltres com a poble qui vol perviure!
Assumpció Cantalozella
Amics i companys:
Desde la Catalunya Sud, moltes vegades ens queixem dels Espanyols, però els Francesos en el tema del Catala encara son pitjors.
Jo era dels que deia que el timbaler del Bruc, s’hauria d’haver picat els collons, en lloc del timbal, però, companys, ara tinc molt clar que….
NO VULL SER NI ESPANYOL NI FRANCES.
Nomes vull ser CATALA (ni del Sud ni del Nort, NOMES CATALA), que es el que soc i sento.
M’agradaria molt que els veïns fossin tant respectuosos amb nosaltres, com nosaltres ho som amb ells i que ens deixessin decidir d’un cop per tots poder ser LLIURES.
No els hi vull cap mal, ni als Espanyols ni als Francesos, nomes vull que ens deixin en pau, i que ens deixin decidir el nostre futur a nosaltres solets.
SALUT i INDEPENDENCIA
Josep Arasa
Caldes de Malavella (Girona)