Què de més normal?
Ara si aixequem el cap i gosem dir PROU, nos respecten.
Ja ho he escrit sovint, els mitjans de comunicació a Catalunya Nord, majoritàriament francòfons i amb visió hexagonal, menyspreen la llengua catalana i ho acceptem sense diu ni piu.
Sem pocs a denunciar aquest comportament, el d’ells i el nostre.
Amb la mort del Josep Serra l‘Indépendant ha ensenyat una vegada més el seu anticatalanisme, però hem obtingut una petita victòria, segurament derisòria… encara que.
Els fets: el diumenge aprenem la mort del Cala, les exèquies tenen lloc el dimarts. El dimarts un poc abans de les 12, en nom d’Aire Nou de Bao enviï una esquela al diari demanant que se publiqui l’endemà. (a sota veureu el missatge i l’esquela).
Tornem a l’Indépendant, una mica abans de les 6 de la tarda truca un secretari del departament on gestionen les esqueles i me’n demana la traducció.
Evidentment, m’hi negui. Com tot el que he fet en nom d’Aire Nou, quan m’he adreçat a institucions, responsables polítics, empreses… dels Països Catalans ho he fet en català, sense cap traducció. El català és llengua pròpia dels Països Catalans, hi ha de ser utilitzada en tota normalitat.
M’hi negui també ja que amb el Cala sovint havíem parlat del comportament anticatalanista del diari local, i ell -com jo- era disposat a privar-se dels “honors” de l’indépendant si era a cost de dignitat.
M’he barallat un parell de minuts amb el meu interlocutor, m’ha dit que sense traducció no publicaria l’esquela i finalment ha explicat la raó de la política lingüicida de l‘indépendant.
Imagineu, fa 15 anys, un nord-català havia fet una broma, havia enviat una esquela per a saludar el depart d’un prefecte que s’havia destacat ell també pel seu anticatalanisme visceral, un prefecte que anava a Còrsega on acabaria la seua carrera amb tot el zel que pot tenir un alt funcionari francès, exemplar a tot punt de vista.
Aquest amic va pagar molt car la seua broma, la va pagar ja que va ingressar a la presó, la paga car ja que li costa avui encara la progressió a la qual podia somiar per la seua carrera. I ja que no és prou, aquest diari, avui encara, fa pagar la broma a tots els catalans, d’ençà els empleats del diari nos expliquen que aquesta història és la raó per la qual hem de traduir al francès els nostres texts.
L’argument m’ha fet treure de pollegures i he penjat el telèfon al nas del secretari explicant-li que no tindria cap traducció i que havia de fer en funció del que ell pensava bo.
Tot seguit vaig enviar un correu electrònic a dues periodistes del diari, dues que dominen la llengua catalana explicant el cas.
No se si han intervingut o no, és igual, el fet és que no hem enviat pas cap traducció a l’Indépendant i l’esquela ha estat publicada.
Una petita victòria, derisòria, però simbòlica. Aquesta també la dec, la devem al Josep.
Si tots nosaltres, els que sem convençuts de la necessitat de fer viure la llengua catalana refusem d’agenollar-nos a davant dels que se creuen potents, segur que aconseguirem més victòries i a mitjà termini tots guanyarem.
Adéu l’amic
Missatge enviat el 20/12/2011 a les 11h50
Aire Nou de Bao
La Vilbau
66540 Bao
0603998855
Benvolgut(da),
tingueu l’amabilitat d’insirir l’esquela següent en el vostre diari l’Indépendant Perpinyà pel 21/12/2012
|
L’Associació Aire Nou de Bao Recordarà sempre En Josep de Calassanç Serra i Puig Membre fundador de l’associació un gran patriota que ha lluitat fins al final per la llibertat i la dignitat |
Cordialment
Per Aire Nou
Hervé Pi
la factura ha de ser enviada a Aire Nou de Bao
